Descentralitzades: iniciatives curatorials
|
Article publicat a El Temps de les Arts Les iniciatives artístiques descentralitzades es despleguen en múltiples formats; des d’espais autogestionats per artistes a propostes curatorials o laboratoris de creació independents, totes elles es configuren de forma autònoma, però sovint s’interpel·len a partir de punts en comú en les seves maneres de treballar, de produir i disseminar la pràctica artística. En el cas dels projectes curatorials existeix un nexe d’unió estructural que reforça el diàleg com a eina primordial per al desenvolupament d’exposicions. Més enllà de ser un pont entre artista i públic i de generar espais de trobada, la curadoria és escoltar, mediar i sobretot, acompanyar; donar suport a les artistes durant el procés d’investigació, producció i d’exposició. Tangent Projects i Raccoon són dues iniciatives establertes a l’Hospitalet de Llobregat que, amb models de funcionament diferenciats, es travessen per la pràctica curatorial. Tangent Projects és una associació cultural sense ànim de lucre fundada per Tsering Frykman-Glen que va néixer el 2015 com a projecte curatorial nòmada i el 2019 es va instal·lar a un espai físic a l’Hospitalet amb un petit espai expositiu i estudis d’artistes a partir dels quals s’articula un programa de residència anual. El desig de la fundadora és oferir “una plataforma perquè els artistes puguin explorar i experimentar amb la seva pràctica, però també que serveixi com una alternativa al model de galeria actual”. Aquest format flexible, aplicat tant a l’espai expositiu com als estudis de treball, ha esdevingut en una comunitat autosuficient que vetlla per la creació artística des d’una visió integradora i sensible.  Raccoon Projects és un projecte curatorial impulsat per la comissària Margot Cuevas en un petit espai a peu de carrer que va obrir les portes el juliol de 2022, amb una exposició individual de l’artista catalana Mariona Berenguer. Amb una programació de 3-4 exposicions individuals per temporada, l’espai focalitza la seva atenció en les relacions de confiança amb les artistes i l’experimentació amb el dispositiu expositiu. “Raccoon neix de la voluntat de plantejar una programació curatorial i de la necessitat de desplegar un projecte on es poguessin generar vincles i connexions més enllà del format expositiu que es planteja a primera vista” explica Cuevas.  Els dos projectes es troben precisament en l’articulació les seves exposicions i formats de treball, que formalitzen tot un procés de col·laboració a llarg termini basat en la confiança, l’acompanyament, l’intercanvi de visions, i fins i tot, a vegades, l’amistat. “La curadoria prové de les relacions construïdes al llarg del temps i de les connexions establertes. No es tracta només d’instal·lar obres en un espai, d’escriure un text o plantejar un concepte. Aquests elements estan modelats per les converses i el temps dedicat a comprendre les pràctiques i els processos de totes les implicades”, comenta la directora de Tangent Projects. Es tracta, doncs, de circumval·lar la visió que encapsula l’exposició com un instrument de diplomàcia cultural a partir de programes que estimulen, de forma transversal, noves relacions i vincles.  L’arquitectura fluida d’ambdós espais, ubicats en petits aparadors que donen directament al carrer, permet tant a les curadores com a les artistes reconduir els formats discursius i formals i experimentar amb nous models d’exhibició i patrons d’hospitalitat amb el públic. “Em semblava interessant i necessari treballar amb exposicions individuals i treballar-les mà a mà amb l’artista, pensant en la millor manera de potenciar i encaixar amb la idiosincràsia de l’espai, que té aquesta fórmula de petit garatge obert directament al carrer. És com un aparador, fet que m’agrada perquè genera un contacte molt directe amb el públic i convida al visitant a parar-se, entrar i preguntar”, comenta la fundadora de Raccoon.  El motiu pel qual aquests dos espais van acabar a l’Hospitalet de Llobregat és fortuït. Tot i això, les dues curadores tenen clar que no podrien assumir els costos d’aquest tipus de proposta artística a la ciutat de Barcelona. Així mateix, ambdues consideren que la ubicació és un valor afegit als projectes, ja que permet — tant a les artistes com al públic local— descobrir nous contextos. La descentralització s’expandeix i provoca que cada cop hi hagi més espais independents que a partir de l’experimentació amb el dispositiu expositiu contribueixen a la transformació del sistema artístic. Però aquest canvi és progressiu i segons Tsering Frykman-Glen encara queda un llarg camí perquè aquest sigui palpable: “perquè realment succeeixi, calen espais més independents i es necessita molt més suport cap a ells. Crec que l’única manera de què hi hagi un canvi genuí no és mirar que el sistema es canviï, sinó donar suport als projectes que fan que el canvi passi.” |